Ojala se sigan asombrando de los pasos y pasos que a lo largo de los siglos siguen un objetivo, un camino, que siempre sorprende, enseña y del que además se disfruta.
El toc roig d'aquell home m'agrada Pilar...el reflexe és genial. Anit mateix li mostrava aquest blog al meu marit, jo li explicava el que fas, i li parlava de l'altre blog teu que segueixc. Vam mirar una estona junts el teu treball i ara vull dir-te el que el meu marit em va dir: original blog el dels ponts... Veig que parlem les dues català, m'agrada. I les teves fotos em relaxen molt... Abraçades amiga.
Gràcies Remei pels teus comentaris i els del teu marit.
A vegades m'espero a que no hi hagi ningú als ponts per fer les fotos, aquesta vegada no podia esperar, havia de continuar el Camí i a més l'home de vermell estava pescant!! això que em fa corroborar que l'important també és captar el moment i no només l'estructura.
¡ Que bonito Pilar ! incluso la barandilla es original, precioso el paisaje, el reflejo del agua.. fantástica foto.
ResponderEliminarBon dissabte.
En la jornada del Camino desde Zubiri hasta Pamplona se atraviesan unos magníficos puentes medievales, sí es curiosa esta barandilla.
ResponderEliminarGracies Maria Dolors, una abraçada
¿Qué habrán dicho esas bocas bajo el puente?
ResponderEliminarGaudeix d'aquests teus viatges i auests ponts
Ojala se sigan asombrando de los pasos y pasos que a lo largo de los siglos siguen un objetivo, un camino, que siempre sorprende, enseña y del que además se disfruta.
ResponderEliminarUna abraçada Enric
Esa "boca" y esos "ojos" enormes están asombrados...sí!
ResponderEliminar...;)
(qué marcado reflejo!)...
Precioso entorno para un puente maravilloso.Esos árboles están para pintarlos!
SIGAMOS TENDIENDO PUENTES, MI QUERIDA AMIGA.
BESOS, Y ABRAZOS MILES.
Mantener el asombro por la vida, respetar y disfrutar de la naturaleza, sigamos tendiendo puentes!!!
EliminarGracias y abrazos miles querida Maritza
El toc roig d'aquell home m'agrada Pilar...el reflexe és genial.
ResponderEliminarAnit mateix li mostrava aquest blog al meu marit, jo li explicava el que fas, i li parlava de l'altre blog teu que segueixc.
Vam mirar una estona junts el teu treball i ara vull dir-te el que el meu marit em va dir: original blog el dels ponts...
Veig que parlem les dues català, m'agrada.
I les teves fotos em relaxen molt...
Abraçades amiga.
Gràcies Remei pels teus comentaris i els del teu marit.
ResponderEliminarA vegades m'espero a que no hi hagi ningú als ponts per fer les fotos, aquesta vegada no podia esperar, havia de continuar el Camí i a més l'home de vermell estava pescant!! això que em fa corroborar que l'important també és captar el moment i no només l'estructura.
Una abraçada Remei